1. COGNITIVISME (El self segons el cognitivisme són totes les coses que se sobre mi mateix, les respostes a la pregunta: qui soc jo (creences sobre mi mateix). El self és un esquema relacional sobre si mateix.
1.1. ESTRUCTURES COGNITIVES (la percepció, memòria, atenció, presa de decisions, llenguatge...)
1.1.1. Funcionament gràcies a ESQUEMES (mapes d’informació sobre persones, nosaltres mateixos, grups socials o situacions)
1.1.1.1. Codifiquen
1.1.1.2. Processen informació
1.1.1.3. Recorden
1.1.1.4. Construeixen
1.2. EFECTE AUTO-REFERÈNCIA (la nostre vida gira al voltant de mi)
1.2.1. Kuiper (recorden les coses relacionades amb la persona)
1.3. SELFS POSSIBLES
1.3.1. Markus (no només tenim la capacitat de construir una imatge de nosaltres mateixos en forma d’esquema amb els nostres trets i característiques de la persona que ens fan ser singular i portats per nosaltres sinó tenim la capacitat de projectar-nos. )
2. INTERACCIONISME SIMBÒLIC (és la possibilitat, capacitat que tenim de regular la nostre conducta. No podem regular la conducta sense els altres. La precondició per l’emergència d’una identitat segons l’interaccionisme simbòlic és els altres (la mirada de l’altre, la posició de l’altre, inferir que pensa de mi l’altre).
2.1. PROCÉS REFLEXIVITAT
2.1.1. OBJECTE SOCIAL (objecte amb ment perquè depenem dels altres i tenim la capacitat de conjugar verbs mentals i tenim la capacitat de ser per nosaltres un objecte mental del qual podem regular, planificar, pensar com hem actuat, que hem fet, pensar perquè ens hem equivocat, perquè hem discutit... )
2.1.1.1. IMAGINAR COM ENS PERCEP L'ALTRE
2.1.1.1.1. Efecte mirall
2.1.1.1.2. Role Taking
2.2. L'altre generalitzat
3. CONSTRUCCIONISME SOCIAL (el self o la identitat segons el construccionisme social és una construcció social. )
3.1. NO ESTA EN LA MENT, EMMERGEIX A LES NOSTRES RELACIONS I INTERACCIONS SOCIALS
3.1.1. ÉSSER RELACIONAL - MULTIPLICITAT D’IDENTITATS (tenir diferents identitats o papers, identitats molt diferents dins meu en funció de la situació i la interacció.)
3.1.1.1. Potencial d'identitats úniques
3.1.2. ÉSSER MÚLTIPLE
3.1.2.1. Societat = exigència (ens exigeix precisament això: ser coherents i ser previsibles. )
3.2. NO EXISTEIX UNA IDENTITAT ÚNICA, SINGULAR, NO EXISTEIX UN SELF REAL
3.2.1. Depèn de: situacions, interaccions, converses, relacions, persones amb les que interactuem... = Contextual
3.3. QUI SOC JO?
3.3.1. Construcció social
4. INCLOU
4.1. Pensaments
4.2. Creences
4.3. Records
4.4. Sentiments
5. PROCÉS (com arribem a tenir identitat)
5.1. Resultat = AUTOCONEIXEMENT
5.1.1. CAPACITAT CLAU (MEAD)
5.1.1.1. Reflexivitat (la capacitat de reflexionar sobre nosaltres mateixos)
5.1.2. LLENGUATGE
5.1.2.1. Jo passiu (és el MI, és a dir pensar-me com a objecte, he de ser capaç de pensar amb mi mateix com un objecte.)
5.1.2.2. Jo actiu (persona que veiem que parla, es mou... però quan jo reflexiono sobre mi mateix el que faig es ser un objecte per mi. Nosaltres som segons la psicologia social objectes amb ment.)
5.1.2.2.1. Verbs epistèmics (relacionats amb la nostre vida mental; jo crec, jo opino, jo penso...)
5.1.2.2.2. Verbs emocionals (jo sento, jo pateixo, jo estic trist, jo estic alegra...)
5.1.3. 3 HABILITATS
5.1.3.1. Diferenciació
5.1.3.2. Role taking
5.1.3.3. Joc de rol i llenguatge (imaginar que és un altre persona.)
5.1.3.3.1. Produeix l'efecte mirall.
5.1.4. FASES
5.1.4.1. L'efecte mirall (L’opinió que més impacte quan som petits i que després la integrem a la nostre identitat és a través de les persones mes significatives)
5.1.4.2. L'Altre generalitzat (A mesura que anem creixen les opinions que ens influeixen són les dels grups socials)
6. AUTOCONCEPTE (És l’esquema més important que organitza les nostres interaccions, relacions i conductes. L’esquema més important per explicar la conducta social humana és l’esquema del self, perquè organitza els nostres records, pensaments, allò que prenem atenció...)
7. AUTOESTIMA (emocions i sentiments que estan vinculades a aquests pensaments i cognicions sobre mi mateix)
7.1. L'autoconcepte pot ser positiu o negatiu
8. IDENTITAT SOCIAL (ID) (dins de la nostre percepció de nosaltres mateixos, integrem els rols socials que juguem sobre si som estudiants, pare, germà, amic, professor... I els grups de pertinença.)
8.1. 2 MARCS REFERÈNCIA
8.1.1. Tres característiques singulars i particulars
8.1.2. Trets i característiques que venen determinats pels nostres grups i categories de pertinença
9. CONFLICTES INTERGRUPALS (conflictes de persones pel fet de pertànyer a grups o categories socials diferents.)
9.1. Experiment Sherif Sherif
9.2. SENTIMENT DE PERTINENÇA
9.3. SATISFACCIÓ AUTOCONCEPTE
9.3.1. Saber on estem dins de la societat, quin estatus ocupem
9.3.2. Saber com estem (aprovació, reconeixement)
9.3.3. Necessitem saber qui ens pot ajudar (suport)
9.4. PROCESSOS PSICOSOCIALS
9.4.1. CATEGORITZACIÓ (assignar cada persona a una categoria social, és automàtic i necessari perquè simplifica i ordena la nostre realitat social)
9.4.1.1. CATEGORIES (categorització social)
9.4.1.1.1. MÓN SOCIAL
9.4.1.1.2. Guía
9.4.1.1.3. Funció identitària
9.4.1.1.4. BRUNER 1947 (experiment monedes) la percepció depèn de la motivació, els valors que tenen els nanos. I els que són més pobres, sobredimensionaven molt més les monedes.
9.4.1.1.5. TAJFEL (els estereotips emergeixen del procés de categorització, el primer grup que estava categoritzat va haver-hi un efecte d’ACCENTUACIÓ, es a dir, que aquestes les veien molt semblants entre elles, en canvi, molt diferents amb les altres, nomes perquè pertanyien a una categoria diferent i darrera dels estereotips i prejudicis hi ha aquesta POLARITZACIÓ)
9.4.1.1.6. KLEE I KANDINSKY
9.4.2. COMPARACIÓ
9.4.3. BIAIXOS (afavorim sempre els membres del propi grup)
9.4.3.1. Estereotips (creences socialment compartides sobre les persones que pertanyen a una determinada categoria social. Aspecte cognitiu, esquemes, característiques, creences socialment compartides)
9.4.3.2. Prejudici (aspecte actitudinal o emocional. (fàsic, odi...). Actitud negativa perquè pertany a una determinada categoria social. )
9.4.3.3. Discriminació (conductual, no tracto de la mateixa manera a totes les persones sinó en funció de la seva categoria. Agressions verbals, físiques... )