1. LLENGAUTJE
1.1. El llenguatge és una eina de pensament
1.1.1. AFÀSIA
1.1.1.1. Deteriorament o pèrdua del llenguatge per causa neurològica.
1.1.1.1.1. Segons la zona del cervell afectada
1.1.1.1.2. Causes
1.1.2. ALTERACIONS ESPECÍFIQUES DE L'APRENENTATGE DE BASE LINGÜÍSTICA
1.1.2.1. DISLÈXIA
1.1.2.1.1. Dificultat per aprendre a llegir (quocient intel·lectual normal) Ho presenten entre el 10-15% de la població Homes > Dones
1.1.2.2. DISORTOGRAFIA
1.1.2.2.1. Trastorn de l'ortografia, alteració del llenguatge escrit
1.1.2.3. DISGRAFIA
1.1.2.3.1. Trastorn de l'apenentatge que incolucra dèficits en les habilitats d'escriptura
1.1.2.4. DISCALCÚLIA
1.1.2.4.1. Dificultat per resoldre problemes matemàtics
1.1.3. ALTERACIONS DEL LLENGUATGR INFANTIL
1.1.3.1. TEL
1.1.3.1.1. Retard o alentiment sever de l'adquisició del llenguatge
1.1.3.2. RETARD SIMPLE
1.1.3.2.1. Desfasament entre l'edat cronològica i l’edat d'evolució del llenguatge expressiu.
1.1.3.3. AFÀSIA INFANTIL ADQUIRIDA
1.1.3.3.1. Un nen ja ha començat el desenvolupament del llenguatge i, més tard, pateix una alteració
2. DEGLUCIÓ
2.1. DISFÀGIA
2.1.1. Trastorn de la deglució
2.1.1.1. Classificaió
2.1.1.1.1. Segons el grau de discapacitat
2.1.1.1.2. Segons l'etiologia
2.1.1.1.3. Segons la localització
2.1.1.1.4. Causes
3. AUDICIÓ
3.1. HIPOACÚSIA
3.1.1. Disminució de la capacitat del nivell d’audició
3.1.1.1. Classificació
3.1.1.1.1. Segons el grau d'intensitat
3.1.1.1.2. Segons la zona afectada
3.1.1.1.3. Segons el moment d'aparició
3.1.1.1.4. Causes
4. VEU
4.1. DISFONIA
4.1.1. Alteració de la veu parlada o cantada.
4.1.1.1. Classificació
4.1.1.1.1. Segons el grau de discapacitat
4.1.1.1.2. Segons l'etiologia
4.1.1.1.3. Segons la zona afectada
4.1.1.1.4. Causes
5. PARLA
5.1. DISGLÒSSIA
5.1.1. Trastorn de l'articulació de fonemes per alteracions orgàniques dels òrgans de la parla
5.1.1.1. Segos el grau de discapacitat
5.1.1.1.1. Grau → No impedeix la comunicació oral
5.1.1.1.2. Grau → Limitació moderada per alimentar-se i comunicar-se oralment
5.1.1.1.3. Grau → Limitació greu per alimentar-se i comunicar-se oralment
5.1.1.1.4. Grau → Limitació molt greu per alimentar-se i comunicar-se oralment
5.1.1.2. Segons la zona afectada
5.1.1.2.1. Disglòssies labials
5.1.1.2.2. Disglòssies mandibulars
5.1.1.2.3. Disglòssies linguals
5.1.1.2.4. Disglòssies paletines
5.1.1.2.5. Disglòssies dentals
5.1.1.3. Causes
5.1.1.3.1. Anomàlia congènita
5.1.1.3.2. Factors genètics
5.1.1.3.3. Lesió o traumatisme
5.1.1.3.4. Paràlisi
5.1.1.3.5. Traumatismes cranioencefàlics (TCE)
5.1.1.3.6. Degut a alguna intervenció quirúrgica orofacial
5.2. DISFÈMIA
5.2.1. Teastorn de la fluidesa de la parla
5.2.1.1. Classificació
5.2.1.1.1. Segons el grau de discapacitat
5.2.1.1.2. Segons el tipus
5.2.1.1.3. Segons l'etiologia
5.2.1.1.4. Causes
5.3. DISLÀLIA
5.3.1. Dificultat permanent o transitòria per a la pronunciació correcta de determinats fonemes, causada per malformació o lesió de l'aparell exterior de la parla
5.3.1.1. Classificació
5.3.1.1.1. Dislàlia evolutiva o fisiològica → No articula o distorsiona alguns fonemes
5.3.1.1.2. Dislàlia audiògena → No articula bé o confon fonemes semblants per una deficiència auditiva
5.3.1.1.3. Dislàlia orgànica → La causa de l'alteració és orgànica
5.3.1.1.4. Dislàlia funcional → Un mal funcionament dels òrgans articulatoris
5.3.1.1.5. Alàlia → La pertorbació de la parla és total
5.3.1.2. Causas
5.3.1.2.1. Alteracions auditives
5.3.1.2.2. Problemes cognitius (es poden corregir)
5.3.1.2.3. Problemes en el desenvolupament de la psicomotricitat
5.3.1.2.4. Una estimulació lingüística insuficient
5.3.1.2.5. Motius psicològics
5.3.1.2.6. Problemes d'aprenentatge
5.4. DISÀRTRIA
5.4.1. Alteració de la parla que té com a base un trastorn neurològic
5.4.1.1. Classifiació
5.4.1.1.1. Segons el grau de discapacitat
5.4.1.1.2. Lloc de lesió + Simptomología
5.4.1.1.3. Causes
6. Sistema que serveix percomlpementar la comunicació i llenguatge oral
6.1. .
7. SAAC
7.1. IMPLANTS COCLEARS
7.1.1. Aparell que s’encarrega de “substituir” a la còclea o parts danyades de l’oïda interna. L’objectiu d’aquests implants és generar una estimulació directa del nervi auditiu per tal de transmetre els sons directament al cervell.
7.2. AUDIFON
7.2.1. Té la funció d'amplificar el so
7.3. PROTESIS DE VEU
7.3.1. Instrument que proporciona una veu que permet la comunicació. Les utilitzen per exemple els pacients als quals els han extirpat la laringe.
7.4. ELECTRO LARINGE
7.4.1. Aparell que funciona mitjançant vibracions i que permet la veu en pacients als quals se’ls ha extirpat la laringe.