PAC 4. Ensenyar i Aprendre en Línia

1. EDUCACIÓ A DISTÀNCIA

1.1. Educació formal basada en una institució

1.1.1. Docent instructor vertical

1.1.2. Aprenentatge sincrònic

1.1.2.1. caracteritzat

1.1.2.1.1. Aprenentatge utilitzant les TIC, connectant alumnes, recursos i institucions

1.2. Teories tradicionals

1.2.1. Teoria de la independència

1.2.1.1. Es centra en l'alumne i l'aprenentate (Wedemeyer 1986 i Moore 1970)

1.2.2. Teories d'industrializació de l'ensenyament

1.2.2.1. Es centra en el docent i l'ensenyament (Otto Peters)

1.2.2.2. Es centra en el docent i l'ensenyament

1.2.3. Teories d'interacció i comunicació

1.2.3.1. Es centra en la comunicació i la interacció (Börje Holmberg)

1.2.3.2. Es centra en la comunicació i la interacció i la importància de la motivació de l'alumnat. (Börje Holmberg)

1.3. transformació i evolució en

1.3.1. E- LEARNING

1.3.1.1. BLENDED LEARNING

1.3.1.2. Aprenentatge a través de la xarxa amb ús massiu de les TIC

1.3.1.2.1. Aprenentatge asincrònic

1.3.1.2.2. Rol del docent: guia, tutor i consultor

1.4. Tendències

1.4.1. FROIDISME

1.4.2. POSTFROIDISME

1.4.3. CONSTRUCTIVISME

1.4.4. CONNECTIVISME

1.4.5. Tendències de futur

1.4.5.1. Aules/campus virtuals/ plataformes de treballs cooperatius

1.4.5.2. Oferta formativa MOOC

1.4.5.3. Telemedicina

1.4.5.4. Blended- Learning

1.4.5.5. PLE

1.5. IMPACTE de les TIC

1.5.1. Necessitat d'incorporar les TIC a l'aula

1.5.1.1. Cal formació als docents en competència digital.

2. TEORIES DE L'APRENENTATGE

2.1. PRINCIPALS CORRENTS PEDAGÒGIQUES

2.1.1. CONDUCTISME

2.1.1.1. L'aprenentatge es basa en l'adoctrinament.

2.1.1.2. Rol del docent instructor

2.1.1.3. Rol del alumne passiu

2.1.1.4. Concepció empítica del coneixement

2.1.1.5. Autors

2.1.1.5.1. J. WATSON

2.1.1.5.2. SKINNER

2.1.2. COGNITIVISME

2.1.2.1. Individu com a ésser racional i únic.

2.1.2.2. Focalitza el procés intern de l'individu

2.1.2.3. L'alumne com a processador d'informació construeix el propi coneixement.

2.1.2.4. Autors

2.1.2.4.1. AUSUBEL

2.1.2.4.2. GAGNÉ

2.1.2.4.3. BRUNER

2.1.2.4.4. PIAGET

2.1.3. CONSTRUCTIVISME

2.1.3.1. Construcció del coneixement basat en experiències riques

2.1.3.2. Rol del docent: facilitador, guia

2.1.3.3. Rol de l'alumne: actiu

2.1.3.4. Interacció entre alumnes i alumne-docent

2.1.3.5. Aprenentatge col·laboratiu, actiu i significatiu

2.1.3.6. Autors

2.1.3.6.1. VIGOTSKY

2.1.3.6.2. PAPERT

2.1.4. CONNECTIVISME

2.1.4.1. Capacitat de crear connexions entre fons d'informació

2.1.4.2. Aprenentatge construint xarxes

2.1.4.3. Ús de les eines 2.0

2.1.4.4. Autors

2.1.4.4.1. SIEMMENS

2.1.4.4.2. DOWNES

2.2. EL PAPER DE LES TIC

2.2.1. EVOLUCIÓ

2.2.1.1. TRANSMETRE INFORMACIÓ I INSTRUCCIÓ PROGRAMADA

2.2.1.1.1. Ensenyament assistit per ordinador

2.2.1.2. ELEMENT MEDIADOR (COMPUTER BASED TRAINING)

2.2.1.2.1. TIC com ena complementària

2.2.1.2.2. Simulacions, el professor no pot substituir tecnologia.

2.2.1.2.3. feedback, motivació, activitats dinàmiques

2.2.1.2.4. En contra de la instrucció per ordinador.

2.2.1.3. IBT (Internet Based Training) i E-LEARNING

2.2.1.3.1. Creació de LOGO

2.2.1.3.2. Ús de la xarxa en l'aprenentatge.

3. INTEGRACIÓ DE LES TIC A L'EDUCACIÓ

3.1. INCORPORACIÓ DE LES TIC A LA SOCIETAT

3.1.1. NOU PARADIGMA EDUCATIU

3.1.1.1. INCONVENIENTS

3.1.1.1.1. Poca formació dle professorat

3.1.1.1.2. Mètodes tradicionals

3.1.1.1.3. Poca autogestió de les escoles

3.1.1.1.4. Recursos econòmics = poca incorporació TIC a les aules,

3.1.1.2. OPORTUNITATS

3.1.1.2.1. Passar de consumidor a creador de continguts multimèdia

3.1.1.2.2. Ús de xarxes socials

3.1.1.2.3. Eines 2.0: blogs, wikis, fòrums..

3.1.1.2.4. PLE

3.1.1.2.5. Relació asincrònica i sincrònima entre professor- alumne

3.1.1.3. NECESSITATS EDUCATIVES

3.1.1.3.1. REPTES DEL SISTEMA EDUCATIU

3.1.1.3.2. CANVIS EN EL ROL DE

4. Universitat Oberta de Catalunya Laura Bassas Xirgu