L'época de l'imperialisme 1860 i 1918

Project Control, Project Closing, Timeline template

Get Started. It's Free
or sign up with your email address
L'época de l'imperialisme 1860 i 1918 by Mind Map: L'época de l'imperialisme 1860 i 1918

1. Causes

1.1. econòmiques

1.1.1. excés de població

1.1.2. busqueda de primeres materies

1.1.3. necessitat d'obrir nous mercats

1.1.4. explotació primeres matèries

1.2. polítiques:

1.2.1. repartiment del món

1.2.2. idees racistes

1.3. demogràfiques:

1.3.1. condicions miserables

1.3.2. enfermetats

2. Conseqüències:

2.1. polítiques:

2.1.1. desaparició de regnes indígenes i aparició de fronteres artificials

2.2. Socials:

2.2.1. explotació de la mà d'obra indígena . esclavitud i salaris de misèria

2.3. econòmiques :

2.3.1. introducció del monocultiu , explotació de mines , construcció i explotació del ferrocarril i obligacions comercials

2.4. culturals:

2.4.1. substitució de cultures , religions i llengües indígenes per les europees

3. Invents

3.1. La làmpada incandescent (bombeta) 19. Octubre 1879. Thomas Alva Edison va tenir èxit amb el seu test de deixar un filament incandescent encès durant diversos dies. Des de llavors, aquell dia és considerat la data de naixement de la bombeta.

3.2. Antonio Meucci va inventar el telèfon el 1854

4. 2n Revolució industrial: etapa de creixament molt intens produida a Europa occidental, als Estas Units i al Japo.

4.1. Exploció blanca i migracions:

4.1.1. disminució de mortalitat, millores de les condicions de vida i progressos mèdics i sanitàris

4.1.2. Provoca: migracions europees cap a altres continents

4.1.2.1. Destins: Estats Units, America llatina, Australia i Nova Zelanda.

4.2. Noves fonts d'energia:

4.2.1. Electricitat: va susbtituir la màquina de vapor i va fer possible l'enllumenat, la comunicació i els transports.

4.2.1.1. Thomas edison: inventa el fonograf i la làmpada incandescent.

4.2.2. Petroli

4.3. Les conquestes del proletariat:

4.3.1. obrers organitzats en sindicatsi partits socialistes per tant tenen més força per exigir millors condicions laborals

4.3.2. Promulgació de lleis ( condicions mínimes)

4.3.2.1. Limitava el trevall infantil

4.3.2.2. establien descans dominical o reducció de jornada laboral ( 10-11 h diaries)

4.3.2.3. jornada laboral de 8h es va aconseguir a partir de l'any 1914

5. La primera Guerra Mundial 1914-1918

5.1. Causes

5.1.1. Cursa d'armaments

5.1.1.1. creaven aliances defensives i ofensives per a la guerra

5.1.1.1.1. invertien molts diners en armes per tenir exercits més poderosos que els dels estats rivals

5.1.2. conflictes fronterers a Europa

5.1.3. 28 de juny de 1914

5.1.3.1. L'hereu de la corona austriaca, l'arxiduc Francesc Ferran, va ser assesinat per membres d'un grup nacionalista serbi quan visitaba la capital Bòsnia, Sarajevo.

5.1.3.1.1. el 28 de juliol Austria- Hongria declara la guerra a Serbia que va implicar a la majoria de païssos. --- Potències centrals: Alemanya, imperi turc, Austria-Hongria. ---- Aliats de serbia: Regne Unit, França, imperi rús, Serbia.

5.2. Conseqüencies

5.2.1. Gran qüantitat de víctimes

5.2.2. Quan va acabar la guerra es va signar el tractat de Versalles, que va impossar a Alemnya unes condicions de pau molt dures.

5.2.3. l'imperi austrohongarès va desaparixer i van néixer nous estats ( República d' Àustria, Hongria, Txecoslovàquia, Lugoslàvia, Polònia, Estònia, Letònia, Lituània i Finlàndia.

5.3. Fases de la guerra

5.3.1. guerra de moviments

5.3.1.1. Les potències centrals van anar a Bèlgica per després conquerir França, però França els va poder frenar a temps. Alemanya i Austria van intentar conquerir l'imperi rús però també van ser frenats a temps.

5.3.2. guerra de posicions

5.3.2.1. els soldats es van atrinxerar i els fronts es van manternir estables

5.3.3. intervencó d'Estats Units

5.3.3.1. Al 1917 un submarí alemany va atacar a un vaixell nord-americà ( El vapor Lusitania). Els estats units van declarar la guerra als alemanys. Els alemanys es van rendir al 1918

6. Revolució Russa 1917

6.1. primera revolució obrera i pagesa

6.2. Al S XX encara s'hi mantenia el feudalisme i l'emperador o Tsar tenia el poder absolut. Els ciutadans russos no tenien reconeguts cap dret ni llibertat.

6.3. Les revolucions de 1917

6.3.1. Pagesos, obrers, soldats cansats de la misèria i de la guerra, van protagonitzar una revolució que va provocar l'abdicació de Nicolau II.

6.3.2. El govern provisional de la república, dirigit per burgesos va reconèixer els drets i llibertats dels ciutadans. No va satisfer les dues demandes principals: la fi de la guerra i la misèria.

6.3.3. la població donava suport als soviets, que eren assamblees dels delegats dels pagesos, obrers i soldats. Els soviets havien esdevingut un govern paral·lel seguida per la població. Els soviets armats formaven la Guàrdia roja.

6.3.3.1. dins dels soviets el partit més popular era el bolxevic, liderat per Lenin.

6.3.4. Octubre de 1917: els bolxevics van fer una revolució que va provocar la caiguda del govern provisional i l'establiment del primer govern comunista. Volia posar fi a la propietat privada i a aconseguir la pau amb Alemanya.

6.3.4.1. Mesures destinades al govern bolxevic.

6.3.4.1.1. Mesures destinades a suprimir la propietat privada

6.3.4.1.2. Mesures destinades a posar fi a la guerra

7. El dret de vot a les dones 1918 el govern britànic va concedir el vot a les dones més grans de 30 anys

7.1. les primeres passes

7.1.1. feminisme: moviment social i polític que té com a objectiu la igualtat real de la dona en tots els àmbits

7.1.2. moviment sufragista: moviment feminista que centra la seva actuació a aconseguir el dret del vot per a les dones.

7.2. sufragisme

7.2.1. al 1866 John Stuart Mill era un pensador liberal que va presentar al paralment anglès una proposta perquè es legalitzés el vot a la dona, que va ser rebutjada. Al 1867 apareix el moviment sufragista per a les dones. Finalment es va reconèixer el vot a la dona en el Regne Unit un cop acabada la Primera Guerra Mundial