PETROLI

1. ORIGEN

1.1. El petroli s'origina a les conques marines poc profundes on proliferen grans quantitats de plàncton. Quan moren, el plàncton s'acumula juntament amb una gran quantitat de matèria orgànica que queda entre el fang del fons de la conca sedimentària. Si aquests organismes estan massa temps sobre el fons marí, sofriran un procés d'oxidació. També, si queden fora del contacte amb l'oxigen dissolt a l'aigua marina en quedar soterrats per un sediment inorgànic impermeable, patirà un procés diagenètic en condicions d'anaerobiosi, on participa l'augment de pressió i temperatura juntament amb l'acció de bacteris anaerobis que transformen la matèria orgànica en hidrocarburs. En una primera fase, té lloc alhora la compactació i la litificació del sediment: els bacteris degraden els organismes vius amb els quals s'alimenten, i transformen els residus en una substància insoluble orgànica amb estructures cícliques que s'anomena querogen i que constitueix la matèria primera del petroli.

1.2. El petroli es produeix per la transformació dels àcids grassos del querogen que es transformen en hidrocarburs pesants i que després d'un procés de maduració es trenquen i originen hidrocarburs líquids i gasosos. Una vegada formats els hidrocarburs a l'interior del sediment, en la seva transformació poden passar dues coses:

1.3. Que el petroli es quedi a l'interior de la roca on es va formar, que normalment és impermeable i de textura fina. Aquestes roques s'anomenen pissarres bituminoses, i la seva explotació comercial no és gaire rendible, ja que cal realitzar processos d'excavació, trituració i destil·lació de grans quantitats de roques fins a poder obtenir petroli líquid. Es tracta de processos que requereixen una gran quantitat d'aigua i generen una gran quantitat de residus rocosos (gran impacte ecològic). Els jaciments més importants d'Espanya es troben a Puertollano (Ciudad Real)

1.4. Migració del petroli. Si la roca ha quedat soterrada a gran profunditat, és molt possible que el petroli s'escapi cap a zones superiors fins a un altre material de major porositat i permeabilitat, per causa de la forta compactació.

1.5. El petroli no es troba en un determinat tipus de roca sinó que impregna qualsevol roca que sigui prou porosa (que tingui força forats). A més del petroli, en aquestes roques també s'hi troba metà i aigua salada, provinents del seu procés de formació.

2. LLOCS

2.1. Petroli natural es troba en diversos llocs. Es troba sota la superfície de l’oceà, en diferents deserts & en alguns rius. Olis comestibles s’extreuen de les plantes.

3. OBTENCIO

3.1. Aquest es troba a diferents profunditats impregnant roques de tipus sedimentari com les sorres o les calcàries. Els principals jaciments es troben a les Repúbliques exsoviètiuqes, als Estats Units, a l'Amèrica central, al nord de Sud-amèrica, a Romania i a l'Orient Mitjà

3.2. ( Kuwait, Aràbia i Líbia ). Per extreure'l es realitza una perforació i es col·loquen tubs fins a assolir el jaciment. Per la perforació sortirà a l'exterior el gas acumulat, el petroli o l'aigua salada que generalment, pel seu origen marí, l'acompanya. El líquid pot sortir del pou per la pressió del mateix gas. Si aquesta pressió no és suficient s'extraurà del pou mitjançant bombes de succió que el succionin cap a l'exterior. I desprès d'obtenir aquest petroli pur s'haurà de refinar per poder obtenir combustibles que es puguin utilitzar en la nostre vida per realitzar coses o fer funcionar màquines.

4. USOS

4.1. Indústria: Plàstics, fabricació d'acers i elèctrodes, aïllament material elèctric, cable comunicació i fibra òptica. olis i lubrificants, etc.

4.2. Alimentació: Colorants, antioxidants, conservants, envasat d'aliments, llaunes, ampolles, etc.

4.3. Tèxtil: fibres sintètiques, *nailon, tractament de pells, solguis sabates, etc.

4.4. Neteja: Xampú, Fabricació de detergents, productes de neteja, etc.

4.5. Agricultura: Insecticides, herbicides, fertilitzants, etc.

4.6. Medicina: Pròtesi, implants d'odontologia, ulleres, pomades, ungüents, etc.

4.7. Mobles: Aglomerats, productes laminats.

4.8. Combustible: Calefacció, automòbils, avions, etc.

4.9. Construcció: Carreteres, paviments, ciments, formigó, pintures, etc.

4.10. Paper: Llibres, tractament de paper i cartrons.

5. PROBLEMES

5.1. El petroli és una energia no renovable que es fa servir generalment com a combustible dels mitjans de transport i a les fàbriques, i també com a matèria primera. El seu ús és molt perjudicial per a l'atmosfera, tant en quantitats petites com en grans, com les de la imatge.

5.2. La combustió del petroli genera diòxid de carboni, que és molt perjudicial per a l'atmosfera ja que hi obre forats i deixa entrar els raigs UVA, que provoquen l'escalfament de la Terra i són molt perjudicials per a la pell humana.

5.3. Una de les altres conseqüències negatives per al medi ambient és la destrucció del mar i les platges, a causa dels accidents marins, ja que si cau el petroli al mar s'estén i pot perjudicar els animals i les plantes del fons marí, tal com va succeir en l'accident del "Prestige" al gener de 2003. A més, el petroli al mar és molt difícil de fer desaparèixer, tant de les platges com al mig de l'oceà.

6. CONSEQÜENCIES

6.1. Los daños que se producen en este tipo de catástrofes medioambientales dependen no sólo del tipo de hidrocarburo que se vierte, si no también del lugar y las condiciones en las que se produce el accidente.

6.2. En estos desastres las corrientes y los vientos juegan un papel especial, porque dependiendo de ellos el vertido ocupará más o menos superficie, es decir, se verá afectada la velocidad de avance de la marea negra. En el caso del Prestige, las malas condiciones, además de la cantidad de fuel derramado, han hecho que se convierta en la marea negra que más kilómetros de costa ha contaminado.

6.3. * Daños a la vida marina

6.4. Cuando se produce el vertido, el hidrocarburo forma una mancha negra, una lámina que flota sobre el agua. Esta lámina impide que penetre la luz del sol y que se realice la fotosíntesis. Esto causa que los organismos primarios se vean afectados y con ellos toda la cadena alimenticia.

6.5. El plancton es la población que se ve afectada de una forma más directa. Estos microorganismos forman parte de la alimentación de muchos otros seres que habitan en el mar, entre ellos se encuentran las grandes ballenas.

6.6. Los moluscos bivalvos (mejillones, almejas, etc.) no han desarrollado la capacidad de asimilar ni eliminar el hidrocarburo, por lo que a pequeñas concentraciones de hidrocarburo en el agua, estos organismos se ven afectados seriamente.

6.7. En el caso de los peces, encontramos diferentes comportamientos dependiendo de las especies. Existen peces que a 1000 ppm (partes por millón) no se ven afectados, y sin embargo existen larvas que ha pequeñas concentraciones de hidrocarburos mueren. El hidrocarburo afecta a sus estructuras respiratorias y mueren. Si logran sobrevivir, el petróleo se trasmitirá a las especies que se alimenten de ellos.

6.8. Los cetáceos en principio no se tendrían que verse muy afectados de forma directa, puesto que se cree que son capaces de detectar una mancha de petróleo que flota en el agua y desviar su trayectoria. Pero sin embargo, como hemos dicho anteriormente, las grandes ballenas se ven afectadas de forma indirecta al desaparecer su alimento, el plancton.

6.9. Las poblaciones de cetáceos más pequeños y costeros, como los delfines, si se han detectado daños, por ejemplo con el derrame del Prestige, se han encontrado delfines muertos con una gran cantidad de petróleo pegado a su piel. Para estos animales también las barreras de contención que se colocan en la costa para detener el avance del petróleo, también son un peligro, puesto que quedan atrapados en ellas como si se tratase de unas redes.