1. Model de selecció tardana de Deutsch i Deutsch: Tots els estímuls que arriben al subjecte estan sotmesos a una anàlisi semàntica abans que se seleccionin quins rebran atenció conscient.
2. Funcions
2.1. Xarxa atencional posterior (reflex d'orientació) àrees del còrtez parietal posterior, els apartats pulvinar i reticular del tàlem i els col·licles superiors.
2.2. Xarxa atencional de vigilància i/o alerta, detecció ràpida d'estímuls, àrees frontals i parietals de l'hemisferi dret.
2.3. Xarxa atencional anterior, àrees dels lòbuls frontals, control voluntari sobre el processament de la info.
3. Reflex d'orientació
3.1. Reacció que experimenta qualsevol organisme quan al seu entorn apareix un estímul nou o es canvien atributs d'un estímul significatiu.
3.1.1. components
3.1.1.1. Detenció o inhibició de la conducta que s'executa fins aquell moment, per a no interferir el processament de la nova estimulació.
3.1.1.2. Orientació del cap en direcció a la font d'estimulació nova.
3.1.1.3. Canvis posturals del cos, per optimitzar l'orientació dels òrgans sensorials.
4. L'atenció selectiva
4.1. Primeres aportacions des del paradigma del processament de la info. El model de filtre de Broadbent: Si un estímul no necessitava resposta, aquest es descartava abans de ser processat completament, per tant, hi havia un filtre que seleccionava determinades infos.
4.1.1. Efecte còctel: atendre a un estímul determinat en la presència de molts altres estímuls distractors.
4.2. Camps d'aplicació en l'estudi
4.2.1. Inhibició i envelliment
4.2.1.1. Existència d'algun dèficit en els mecanisme d'inhibició amb els problemes de memòria que apareixen durant l'envelliment.
4.2.2. L'atenció en la ifantesa
4.2.2.1. TDA
4.2.2.2. TDA+NIL (hiperactivitat/impulsivitat
4.2.2.3. TDA+H (fàcils de distreure i poca capacitat de concentració
4.2.3. Alteracions de l'atenció en l'esquizofrènia
4.2.4. Atenció i apnea del son
4.3. Model de Johnston i Heinz: Depenent de les característiques dels estímuls que rep el subjecte, l'anàlisi que ha d'efectuar per fer la selecció és diferent. El filtre és flexible.
4.3.1. Model d'atenuació de Treisman: La info rellevant traspassa el filtre amb la màxima intensitat, mentre que la resta d'infos s'atenua a la fi de no sobrecarregar el sistema.
4.4. Actualment: Selecció per a l'acció: La selecció ens permetria, per tant, fer front als problemes que es poden produir en la coordinació de les accions i evitar la posada en marxa simultània de diferents programes motors i la consegüent desorganització de la conducta.
5. L'atenció dividida
5.1. El model de Kahneman: atendre = esforç mental, que pot dirigir-se a una única activitat o repartir-se entre una sèrie d'activitats diferents. Tenint en compte que els recursos atencionals són limitats, la nostra execució es veurà afectada per:
5.1.1. La quantitat de recursos que tinguem en aquell moment determinat
5.1.2. Les demandes d'atenció que impliqui la tasca
5.2. Processos limitats per les dades i processos limitats pels recursos: Norman i Bobrow: la idea que la qualitat de les dades d'entrada pot ser determinant per a fixar els límits de l'actuació del subjecte.
5.3. Models de recursos específics: Com més petita era la interferència entre les dues tasques, millor el rendiment del subjecte.
5.4. Processos automàtics i processos controlats: Els automàtics estarien lliures de demandes d'atenció, amb la qual cosa permeten que aquests recursos quedin disponibles per a altres operacions i no interfereixen en altres activitats que es realitzin simultàniament. Els controlats si que són sensibles a les limitacions dels recursos disponibles.
5.4.1. Efecte Stroop
6. Atenció, control i consciència
6.1. Consciència i Control
6.1.1. Introspecció
6.2. Control i Automaticitat
6.2.1. Dirigida a l'assoliment d'una meta
6.3. Atenció i Control
6.3.1. Voluntari-deliberat
6.3.1.1. funcions executiu central
6.3.2. No voluntari-automàtic