1. PIAGET DESENVOLUPAMENT I RELACIONS AMB L'ENTORN FÍSIC I SOCIAL, teoria genètica
1.1. Principis psicologia genètica
1.1.1. Primer principi: la intel·ligència humana representa una forma determinada d'adaptació biològica.
1.1.2. Segon principi: l'herència aportaria a el procés de desenvolupament intel·lectual, els reflexos inicials el nadó i determinades invariats funcionals.
1.1.2.1. Invariants funcionals
1.1.2.1.1. Assimilació
1.1.2.1.2. Acomodació
1.1.2.1.3. Equilibri
1.1.3. Tercer principi: el coneixement s'elabora i neix en els intercanvis entre subjecte i objecte.
1.2. La unitat bàsica d'organització és l'esquema. L'esquema d'una acció es defineix com el conjunt estructurat de les característiques generalitzables d'aquesta acció. El nivell de competència d'una persona en un moment determinat del seu desenvolupament depèn al mateix temps de la naturalesa i del nombre d'esquemes d'acció que posseeix i les possibles combinacions entre sí.
1.3. Per Piaget el desenvolupament és una successió d'ESTADIS diferents qualitativament que es vinculen a l'aparició de les diferents estructures. Aquests estadis postula que són comuns a tots els individus i tenen el mateix ordre d'adquisició. Per tant, el DESENVOLUPAMENT COGNITIU DE PIAGET, és un conjunt de canvis universals, qualitatius i amb una direccionalitat ben definida cap a formes cada vegada més potents de comprensió de la realitat i d'actuació cognitiva sobre aquesta.
1.3.1. 0-2 anys ESTADI SENSORIOMOTRIU
1.3.1.1. caracteritzat per l'enriquiment progressiu, la diversificació i la coordinació d'esquemes d'acció física.
1.3.2. entre els 2 i els 10/11 anys ESTADI OPERACIONS CONCRETES
1.3.2.1. representa el domini progressiu dels esquemes d'acció interioritzats i de les possibilitats que ha obert la funció simbòlica
1.3.3. des dels 10/11 fins els 15/16 ESTADI DE LA POSSIIBILITAT D'AMPLIAR EL POTENCIAL COGNITIU DE LES OPERACIONS
1.3.3.1. no solament aplicant-les a accions interioritzades, sinó a representacions d'aquestes mateixes accions interioritzades.
1.4. FACTORS del desenvolupament en la teoria genètica, 4 factors bàsics com a responsables del desenvolupament.
1.4.1. Maduració orgànica
1.4.1.1. condició imprescindible per al desenvolupament intel·lectual, ja que permet l'aparició de determinades conductes, certes capacitats perceptives, la coordinació de la visió i la prensió.
1.4.2. Experiència amb els objectes físics
1.4.2.1. experiència logicomatemàtica, experiència que la persones treu de la seva acció envers els objectes i no tant dels objectes en si mateixos.
1.4.3. Experiència i interacció amb altres persones
1.4.3.1. interacció i transmissió social factor que contribueix a exercitar i modificar els esquemes.
1.4.4. Mecanisme d'equilibració
1.4.4.1. forma de funcionament intel·lectual que és manté constant durant tot el desenvolupament cognitiu i que es basa en la tendència de tot comportament a assegurar un equilibri dels intercanvis entre el subjecte i el seu medi.
2. VYGOTSKY, EL DESENVOLUPAMENT DE LES FUNCIONS PSICOLÒGIQUES SUPERIORS
2.1. Tres idees fonamentals
2.1.1. Adopció d'un mètode genètic o evolutiu com a eix bàsic per a l'estudi de les qüestions psicològiques.
2.1.2. Tots els processos psicològics superiors apareixen inicialment en l'àmbit de les relacions socials i sota la forma de processos interpsicològics o intermentals (regulats i controlats mitjançant la interacció social amb altres persones), i que no és fins a un moment posterior que es transformes en processos individuals que es poden efectuar en el pla intrapsicològic o intramental.
2.1.3. La relació de l'ésser humà amb el seu entorn sempre és una relació activa i transformadora, aquesta relació és possible gràcies a l'ús d'instruments mediadors, que Vygotski defineix com una activitat instrumental.
2.2. L'ús de sistemes de signes que fan de mediadors és precisament allò que origina l'emergència dels processos psicològics superiors típicament humans.
2.2.1. Si els signes tenen un origen social, els processos psicològics superiors seran processos d'origen social.
2.2.2. Llenguatge com a sistema fonamental de mediació semiòtica.
2.3. Diferències entre les línies naturals de desenvolupament i la línia social i cultural del desenvolupament
2.3.1. Línia natural remet a funcions psicològiques elementals: sensacions, atenció no conscient, memòria natural... funcions comunes en l'home i en altres espècies.
2.3.2. La línia social i cultural està unida al sorgiment de processos psicològics superiors típicament humanes: atenció activa i conscient, pensament abstracte... la característica distintiva és el seu caràcter mediat per signes.