1. La transició a la democràcia
1.1. El desmantellament del franquisme
1.1.1. Joan Carles I va jurar el càrrec com a rei d'Espanya i en el seu missatge va deixar entreveure la voluntat de promoure un canvi polític.
1.1.2. El juliol de 1976, el rei va forçar la dimissió d'Arias Navarro, i va nomenar president del govern Adolfo Suárez, un polític oberturista que va buscar un acord amb l'oposició que va acceptar un procés de reforma política pactada, es a dir, un compromís entre totes les forces polítiques partidàries de instaurar un règim legítimament democràtic.
1.1.3. Més tard, es va aprovar la llei per a la reforma política, que modificava la legislació franquista, establia la sobirania popular i substituïa les Corts franquistes per un Congrés dels diputats i un Senat elegits per sufragi universal. La llei va ser aprovada en referèndum pel 94,2% dels votants.
1.2. La política de consens
1.2.1. Davant la situació d'una greu crisi econòmica, es va impulsar una política i els acords van ser els següents:
1.2.1.1. - Redactar una constitució.
1.2.1.2. - Mesures econòmiques, salaris i laborals, acordades pels partits, els sindicats i les organitzacions patronals (Pactes de Moncloa).
1.2.1.3. - Fer una reforma fiscal per incrementar els ingressos de l'Estat i afrontar així, les despeses socials.
1.2.1.4. - Decretar una amnistia àmplia als presos polítics.
1.3. Els enemics de la democràcia
1.3.1. L'extrema dreta ("búnquer"), van formar grups violents (Guerrilleros del Cristo Rey, Triple A...) per desestabilitzar el sistema.
1.3.2. El terrorisme d'extrema esquerra, com el FRAP o la GRAPO, però sobretot a ETA, va emprendre una campanya d'atemptats contra membres vinculats al franquisme.
2. El nou Estat constitucional i autonòmic
2.1. L'Estat d'autonomies
2.1.1. El reconeixement constitucional de l'existència de diferents nacionalitats i regions amb dret a l'autogovern va comportar la descentralització d'Espanya. A Catalunya, al País Basc i a Galícia, la forta reivindicació d'autogovern va suposar l'inici d'un procés autonòmic anterior a l'aprovació de la Constitució.
2.2. El cop d'estat del 23-F
2.2.1. El 23 de febrer del 1981, el tinent coronel de la Guàrdia Civil, Antonio Tejero, va ocupar el Congrés i va mantenir segrestats el govern i els diputats fins al dia següent. Al mateix temps, el capità general de València, Jaime Milans del Bosch, va publicar un ban en el que declarava l'Estat de guerra.
2.2.2. La manca de suport als colpistes dins la cúpula militar i la unitat de les forces democràtiques van ser els factors decisius per fer fracassar el cop d'Estat i detenir els colpistes.