Els volcans

1. Què és un volcà?

1.1. Un volcà és una estructura geològica per la qual emergeix magma de l'interior, que en sortir a l'exterior es converteix en lava, que és roca fosa. Això és a causa de la pèrdua de gasos.

2. Parts d'un volcà

2.1. Cambra magmàtica: és el magatzem intern on s'acumula la matèria sotmesa a gran temperatura i pressió anomenada magma. Aquesta cambra és situada a una profunditat que va des de 10 fins a 70 km.

2.2. Xemeneia: És la fractura a través de la qual el magma surt a l'exterior.

2.3. Con volcànic: És l'elevació del terreny formada pels materials emesos pel volcà.

2.4. Cràter: és una petita depressió situada al vèrtex del con volcànic amb forma de con invertit boca de la xemeneia.

2.5. Gasos i cendres: és una composició de partícules de roca i mineral molt fines  ejectades per un vent volcànic. La cendra es genera a partir de la roca quartejada i separada en partícules diminutes durant un episodi d'activitat volcànica explosiva.

2.6. Piroclastos: Fragments de lava de mida y color variats que s'emiten a l'atosfera en les erupcións volcàniques.

2.7. Colades de lava: Una colada és un mantell de roca basàltica format al voltant d'un volcà per la solidificació de la massa de magma que flueix d'aquest en les seves erupcions.

3. Productes emesos per un volcà

3.1. Productes gasosos: El magma és ric en gasos, perquè està sotmès a grans pressions. Hi ha gasos combustibles o inflamables com l'hidrogen o els hidrocarburs que en contacte amb l'atmosfera produeixen flamarades a causa de la seva elevada temperatura, i gasos incombustibles com el nitrogen, el diòxid de carboni i el vapor d'aigua que són expulsats en grans quantitats.

3.2. Productes líquids: reben el nom de lava, que és el magma alliberat de gasos. Quan surt a l'exterior, la lava vessa al voltant del cràter en forma de colades volcàniques, que s'hi acumulen i formen el con volcànic. La lava pot ser fluida, depenent de la seva composició química i si porta més o menys diòxid de silici. La lava poc densa no té molta sílice i la lava densa en té molta. La temperatura de la lava és variable, està entre 900 i 1300 graus centígrads. En refredar-se, produeix roques volcàniques.

3.3. Productes sòlids: són fragments de lava que se solidifiquen prematurament, taponant el cràter o la xemeneia, i que són llençats a l'atmosfera en forma explosiva, com a conseqüència de la pressió creada per l'acumulació dels gasos a l'interior. Segons la grandària, reben diversos noms.

3.3.1. Les bombes volcaniques: Són grans. Les primeres que expulsa són trossos de lava fluida que es refreden abans d'arribar a terra. Tenen forma esferoïdal o de fus, adquirida en la ràpida rotació que experimenten durant el seu vol. A vegades tenen una escorça esquerdada. Els blocs són trossos de roques de l´escorça que forma el sostre de la cambra magmàtica que han estat arrossegats pels gasos que sortiren per les fissures al començament de l´activitat volcànica.

3.3.2. El lapil·li: Són escòries molt esponjoses i lleugeres. Quan els elemenets són grossos, desiguals i de color fosc s'anomemen tosca. Les gredes són pedretes petites de dimensions més igualades.

3.3.3. Els cendres volcànics: són molt polsoses. El nom de cendres no s'ha d'entendre referit a material residual d'una combustió. Són trossos minúsculs de lava solidificada.

4. Tipus d'erupción volcàniques

4.1. Erupció Hawaiana: Normalment són volcans fissurals, en els quals la lava sol ser poc densa. Els altres productes, com gasos i piroclasts, són molt escassos. L'erupció és contínua i el cràter és un llac de lava que gairebé mai no es buida; la lava bull i s'escampa per desbordament.

4.2. Erupció estromboliana: Reben el nom de Stromboli, petita illa volcànica de la costa italiana. La lava té una proporció més elevada de sílice i per tant és menys fluida. El tipus d'erupció és contínua i la lava està en ebullició constant, però quan es posa en contacte amb l'aire, els gasos que empresona es desprenen violentament i donen lloc a explosions moderades, rítmiques i contínues.

4.3. Erupció vulcaniana:  Solen ser explosives i formen núvols foscos de cendra. La lava és més pastosa i viscosa i entre erupció i erupció s'encrosta ràpidament i tapona la xemeneia. L'erupció és molt violenta i la lava es polvoritza en cendres o bé en forma de pedra tosca. Hi ha pocs piroclasts grossos llançats a fora. Es produeix una columna de gasos. Les colades volcàniques són poc extenses i escasses. Solidifiquen molt ràpidament i constitueixen les roques anomenades riolites.

4.4. Erupció pliniana: L'erupció pliniana difereix de la vulcaniana en el fet que la pressió dels gasos a la cambra de magma és molt forta i produeix explosions molt violentes. És distintiu d'elles el fet que les laves no siguin usualment basàltiques, sinó riolítiques, i que existeixi una gran emissió de pedra tosca, gasos tòxics i aerosols. Forma núvols ardents que, en refredar-se, produeixen precipitacions de cendres, que poden arribar a sepultar ciutats.

4.5. Erupció peleana: La lava és molt viscosa. Les erupcions estan separades per grans intervals. La lava, molt pressionada dins de la xemeneia, s'obre pas pels costats i baixa vessant cap abaix. Les erupcions són molt destructores, perquè provoquen allaus de cendres incandescents.

4.6. Erupció krakatoana:Aquest tipus d'erupcions són deguts al fet que la lava ascendent és molt viscosa, amb una temperatura força baixa, amb el que va tancant en refredar-se l'obertura del cràter i això va acumulant gasos que al final ocasionen una gran explosió amb la voladura de part del cràter i, moltes vegades, amb la formació d'un coll volcànic, és a dir, una muntanya o torre de forma cilíndrica formada per l'extrusió d'una lava molt viscosa, poc líquida, que se solidifica molt ràpidament.