1. CORRENTS ASCENDENTS EN EL MANTELL
1.1. Plomalls tèrmics
1.1.1. El rift es pot convertir en una dorsal oceànica si s'arriben a separar els fragments del continent i es forma un oceà entre aquests.
1.2. Dorsals oceàniques
1.2.1. Les dorsals oceàniques són serralades volcàniques submergides que tenen milers de quilòmetres de longitud i uns 2.500 metres d’altura.
1.2.2. Columnes de material rocós calent que ascendeixen des de la base del mantell cap a la superfície.
1.2.3. Característiques
1.2.3.1. Tenen una vall central anomenada rift per on surt magma procedent de l'astenosfera i que es diposita als dos costats creant més sòl oceànic.
1.2.3.2. Al voltant del rift hi ha dues elevacions paral·leles, les falles tranformants, que poden arribar a mesurar centenars de quilòmetres de longitud.
1.2.3.3. Els cims més elevats sobresurten de les aigües i formen illes. Aquestes formacions es troben als límits entre dues plaques tectòniques.
1.2.3.4. Les dorsals oceàniques actuen com a centres d'expansió dels oceans i són les responsables del d'extensió del fons marí.
2. CORRENTS DESCENDENTS EN LA DORSAL OCEÀNICA
2.1. Placa cavalcant
2.1.1. És una capa que no s'enfonsa durant la subducció. pot ser oceànica o continental
2.2. Pla de Benioff
2.2.1. El pla de Benioff indica la inclinació d'una placa quan s'enfonsa per avall d'una altra. Fou definit pel científic japonés Wadafi l'any 1930, poc temps després per l'investigador nord americà Benioff. Aquests sismòlegs varen estudiar la magnitud i la posició dels hipocentres
2.3. Fosa oceànica
2.3.1. Són regions allargades on els oceans arriben a la màxima profunditat (11 km)
2.3.2. Só paral.leles a arxipelags o serralades volcàniques
2.3.3. Hi són abundants els terratrèmols
2.4. Prisma d'acreció
2.4.1. És una acumulació de sediments en forma de falca, inserida longitudinalment a la zona superficial de contacte de dues plaquestectòniques convergents, zona superficial de convecció
3. DEFORMACIONS DE LES ROQUES
3.1. Deformació elàstica
3.1.1. És aquella que en cessar la força deformant, la roca torna al seu estat inicial o queda molt poc deformada. En aquesta etapa la deformació és proporcional a l’esforç. Un exemple seria la deformació produïda per ones sísmiquesen les formacions de les roques.
3.2. Deformació plàstica (dúctil o contínua)
3.2.1. Superat un cert límit, límit d’elasticitat , la roca es deforma plàsticament, és a dir, que en cessar l’esforç, la roca romandrà deformada encara que sense perdre la continuïtat del seus components. Resultat d’aquest tipus de deformació són els plecs.
3.3. Deformació fràgil (discontínua o per trencament)
3.3.1. Superat un cert límit -límit de trencament- la roca es trenca. El resultat seran les falles i diàclasis. En aquestes dues darreres etapes, la deformació no és proporcional a l’esforç realitzat.
4. CONVECCIÓ
4.1. Són provocades per l'activitat intern a de la Terra
4.2. Manifestacions de la convecció
4.2.1. Magmatisme terrestre
4.2.1.1. Tenen l'origen en els violents corrents de convecció
4.2.2. Moviments de continents
4.2.2.1. Es deu als moviments convectius que tenen lloc en el mantell terrestre
4.2.2.2. Les col.lisions són l'origen de moltes serralades
4.2.3. Vulcanisme
4.2.3.1. La calor transportada des de la base del mantell fins a la part més superficial de la Terra dona lloc a les serralades volcàniques més actives del món, les dorsals oceàniques
4.2.3.2. A les zones de subducció es produeix la fusió dels materials
4.2.4. Sismicitat
4.2.4.1. Els moviments dels continents i dels fons oceànics provoquen terratrèmols
4.2.5. Segregació de materials per densitat
4.2.5.1. Per conseqüència de que el mantell es troba en moviment, els materials menys densos són duits progressivament fins a la superfície on dificilment podran tornar a enfonsar-se
4.2.5.2. Originen
4.2.5.2.1. Lescorça continental granítica
4.2.5.2.2. L'atmosfera i la hidrosfera
5. ELS RISCS GEOLÒGICS
5.1. Definició
5.1.1. Un risc geològic és una situació en la qual un procés geològic pot perjudicar les persones o els seus interessos
5.2. Tipus
5.2.1. Provocats per rocessos externs
5.2.1.1. Sequera, erosió dels sól fèrtil
5.2.2. Provocats per processos interns
5.2.2.1. Sismicitat, tsunamis
5.3. Mesures
5.3.1. De previsió
5.3.1.1. Mapes de risc per saber con serà el rics, on i a qui afectarà
5.3.2. De prevenció
5.3.2.1. Traten de evitar que tengui lloc el risc o minimitzar-me els danys
5.3.3. De predicció
5.3.3.1. Tenen com a objectiu saber amb la màxima antelació el moment i el lloc on e sproduirà el risc, Sistemes d'alerta primerenca