1. 1. EL PODER EN LES ORGANITZACIONS
1.1. Poder individual i poder organitzacional
1.1.1. cinc fonts de poder personal
1.1.1.1. Poder legítim: autoritat concedida per una org. a la posició formal que ocupa una persona dins l'estructura.
1.1.1.2. Poder de recompensa: provindria de la capacitat per repartir recompenses a altres.
1.1.1.3. Poder coercitiu: consistiria en la capacitat de castigar als altres
1.1.1.4. Poder expert: derivaria de la possessió d'habilitats i coneixement especials.
1.1.1.5. Poder de referència: emanaria de figures que tothom desitja imitar.
1.2. Poder i autoritat
1.2.1. AUTORITAT: Força que imposa conductes a altres persones. Ve preescrita per la jerarquia formal i es caracteritza per:
1.2.1.1. Està recollida en les posicions organitzacionals. La jerarquia legitima l'autoritat
1.2.1.2. és acceptada pels subordinats
1.2.1.3. Flueix cap avall en la jerarquia
1.2.2. PODER: S'exerceix en totes les direccions. Persones que no ocupen un lloc alt en la jerarquia però tenen poder sobre els altres.
1.3. Poder vertical
1.3.1. Posició formal
1.3.1.1. cada posició en una org. té associats certs drets, responsabilitats... el poder augmenta quan una posició augmenta la seva relació amb d'altres que exerceixen molt més poder.
1.3.2. Recursos
1.3.2.1. econòmics
1.3.2.2. simbòlics
1.3.2.3. materials
1.3.3. El control de la presa de decisions
1.3.3.1. decisions de responsabilitat
1.3.3.1.1. posicions elevades
1.3.3.2. petites decisions
1.3.3.2.1. posicions menys elevades
1.3.3.3. control de la info
1.3.3.3.1. info com a recurs primari i bàsic en la org. decidint com es recull, s'interpreta, amb qui es comparteix és té en compte en el procés.
1.4. Poder horitzontal
1.4.1. poder entre iguals, trenca amb la jerarquia, afecta a qualsevol integrant de la org. Alguns autors el consideren més poderós que el vertical.
1.5. Vigilància i control
1.5.1. recollida, registre i distribució de la info
1.5.2. mètodes directes i indirectes de supervisió de les persones i objectes
1.5.3. l'ús, la coordinació i el control de la info per monitorar el comportament dels integrants de la organització amb la finalitat d'assegurar que es compleixen les rutines bàsiques.
1.5.4. S'ha d'entendre la org. com a espai de conflicte permanent, ja que s'enfronten mecanismes de vigilància vs la cerca d'autonomia dels subordinats. Això no suposa un problema, al contrari, d'aquí en sorgeixen idees. S'han de gestionar els conflictes, no voler eliminar-los, d'aquesta manera la org. està en perpètua remodelació.
1.5.5. El desenvolupament històric de les capacitats de vigilància i la maximització del seu potencial de control en les orgs. pot ser analitzat i comprès en termes de moviments en les relacions de poder entre grups dominants, subordinats i personal administratiu en 4 processos:
1.5.5.1. Transició sostinguda del control personal (EX: supervisió directa del cap) a l'impersonal (EX: sistemes + genèrics com registre d'hores, fitxar, consecucció d'objectius)
1.5.5.2. Desplaçament dels sistemes de control disciplinaris personals, indirectes i relativament difusos cap a sistemes burocratitzats i estandarditzats de vigilància i dominació
1.5.5.3. Creixement de formes de producció d'info, registre i comunicació molt + complexes. intenses i intrusives.
1.5.5.4. Desenvolupament de jerarquies directives i estructures ocupacionals subjectes a processos de professionalització en les quals diferents grups lluiten per assegurar-se i retenir els control sobre àrees disputades de coneixement i expertesa.
1.6. El poder dels experts
1.6.1. Conformació d'una nova font de poder que és l'expertisme, El poder professional i l'aparició d'una autoritat basada en la possessió de determinats coneixements que, a més, és mobilitzada en l'organització a través de diverses estratègies cognitives, ideològiques i instrumentals genera nous espais de monopoli en el si de les org.
2. 2. ORGANITZACIONS I PROCESSOS POLÍTICS
2.1. Poder, política i col·laboració
2.1.1. Hi ha diverses estratègies en les org. per a usar el poder i influencia les decisions que prenen. Aquestes es consideren comportament polític i algunes de les seves categories són:
2.1.1.1. Construir coalicions i xarxes
2.1.1.2. Control de les premisses per a prendre decisions
2.1.1.3. Potenciar la legitimitat i expertesa
2.1.2. Tipus d'activitats que es poden dur a terme en una org. per a potenciar la col·laboració
2.1.2.1. Crear dispositius d'integració (com per ex. reunions)
2.1.2.2. Crear mecanismes de negociació
3. 3. CONFLICTE INTERGRUPAL EN LES ORGANITZACIONS
3.1. Fonts de conflicte
3.1.1. poden tenir orígens
3.1.1.1. interns
3.1.1.1.1. incompatibilitat d'objectius
3.1.1.1.2. diferenciació
3.1.1.1.3. interdependència de tasques
3.1.1.1.4. limitació de recursos
3.1.1.2. externs
3.1.1.2.1. canvis en les contingències històriques que envolten la org.
3.1.1.2.2. canvi en la relació amb altres entitats
3.2. El model d'activitat racional i el model d'acció política
3.2.1. segons el grau d'articulació de les 4 fonts de conflicte, se solen establir 2 models x definir com estan operant les org.
3.2.1.1. Conflicte poc elevat: model racional
3.2.1.1.1. Objectius consistents en tots els integrants de la org.
3.2.1.1.2. Solen aparèixer estructures de poder centralitzat.
3.2.1.1.3. La presa de decisions opera a partir de mecanismes racionals i lògics.
3.2.1.1.4. Info extensiva, sistemàtica i precisa
3.2.1.2. Conflicte elevat: model polític
3.2.1.2.1. Es conformen estructures de poder descentralitzades, coalicions canviants i interessos de grups de pressió.
3.2.1.2.2. Les decisions es prenen per acord i consens després de discussions entre diferents actors.
3.2.1.2.3. Info ambigua, utilitzada estratègicament.