1. Literatura
1.1. Orígens de la llengua catalana
1.1.1. Substrat ligüístic: petjades ligüístiques que tenim de les llengües preromàniques. (Substrat: llengua d'un territori que és substituida per una altra llengua però que influeix en la nova, aportant alguns trets lingüístics).
1.1.1.1. Substrat preromà: parlars preromànics
1.1.1.1.1. Romanització: dominació cultural i política per part de Roma. Llengües romàniques: llengües que deriven del llatí i que van aparèixer en el territori anomenat Romània (territori de l'Imperi Romà).
1.1.2. Superstrat
1.1.2.1. Germànic
1.1.2.2. Aràbic
1.1.3. Adstrat
1.1.3.1. En el Concili de Tours es deicideix que a partir d'aquell moment es pot parlar la llengua romanç (llatí vulgar) ja que no s'entania el llatí. Homilia amb la llengua del poble. apareixen les llengües romàniques, i per tant, la llegua catalana.
1.1.3.1.1. Trobadors: la poesia trobadoresca apareix a Occitània. Són textos lírics. El trobador és un vassall i l'estimada està en la posició de poder. També apareix el gilós (gelós) i el lausinger (mentider). L'amor veritable resideix fora del matrimoni. Els poemes aquests són poemes que el troador escriu per a l'estimada. Gèneres: alba/albada, cançó, dansa, escondit, pastorel·la, plany, sireventes, tençó.
1.2. Les Cròniques: textos historiogràfics que narraven, en prosa, les gestes dels comtes i reis catalans. Les primeres cròniques van ser escrites en llatí. Coincidint amb Llull passen a ser escrites en llengua catalana (sXIII).
1.2.1. Ramon Llull: primer autor que va escriure en llengua vulgar (catalana) sobre temes ben diversos (filosofia, astronomia, medicina, literatura, teologia…). Utilitza la literatura per difondre els seus ideals.
1.2.1.1. Llull explica a la seva obra Vida coetània els esdeveniments que van ocasionar que abandonés la cort, la dona i els fills per dedicar-se a la vida espiritual: se li va aparèixer diverses vegades Jesús crucificat, i Llull finalment va entendre que Jesucrist volia que ell és dediqués a convertir els infidels i a la predicació del cristianisme.
1.2.1.1.1. Llull és va dedicar deu anys a l’estudi de la teologia i a establir la seva filosofia i després va començar a convertir infidels i a predicar el cristianisme. Llull va escriure en tres llengües per tenir èxit en la seva tasca: llatí (la llengua de cultura que permitia que la seva doctrina arribés a les universitats europees), àrab (la llengua que calia per comunicar-se amb els infidels a qui volia convertir) i català.
1.2.2. Llibre dels feits Crònica de Bernat Desclot Crònica de Ramon Muntaner Crònica de Pere III el Cerimoniós
1.3. Ausias March: és el primer escriptor de poesia completament en català. Va ser un poeta i cavaller valencià medieval. S'han conservat 128 poemes d'Ausiàs March provinents dels manuscrits i edicions antigues, que han estat classificats sovint segons la temàtica: d'amor, de mort, morals i espirituals.
1.3.1. Ausuas March.pdf
1.4. Renaixença: és un moviment cultural del sXIX que té com a objectius aconseguir la independència literària de Catalunya, la creació d'editorials, reinsataurar l'Acadèmia de les Bones Lletres de Barcelona, crear una normativa de la llegua catalana, la restauració dels Jocs Florals i la recuperació de la dignitat per a tots els elements de la cultura catalana.
1.4.1. La Renaixença comença el 1833 amb el poema La Pàtria (que s'identifica amb la llengua) de Bonaventura Carles Aribau. Aquest moviment té com a objectiu recuperar la llengua i cultura catalana.
1.4.1.1. La Renaixença s'emmiralla i prèn com a referent l'Edat Mitjana (segle d'or) pel que fa la llengua catalana i pel que fa les institucions.
1.4.1.1.1. Exemple: Jacint Verdaguer
1.5. Jacint Verdaguer: Jacint Verdaguer (Folgueroles, 1845 - Vallvidrera, Barcelona, 1902) és considerat el fundador de la literatura catalana contemporània i un dels més grans escriptors de tots els temps. Format en el romanticisme tardà i incorporat al moviment de la Renaixença, excel·lí en tots els gèneres que conreà. La seva contribució amb una obra que abasta la poesia èpica i lírica, l'oratòria, i la prosa narrativa i periodística, va ser decisiva per a la consolidació de la llengua i la literatura catalanes. La seva enorme repercussió popular va fer que se'l considerés un símbol de Catalunya, i la difusió de la seva obra en diverses llengües el convertÍ ben aviat en un escriptor de fama universal. Cent anys després de la seva mort, la seva obra ha adquirit, definitivament, la condició de clàssica.
1.6. Modernisme: moviment dels sXIX i XX que pretén modeernitzar la cultura del país (Catalunya) a través de l'art.
1.6.1. Aquest moviment parteix de la Renaixença, però com que està antiquada, el Modernisme ho vol moderitzar tot. Apareix la natura com a dominadora de l'homa i la societat rebutja el movimement i els modernistes.
1.6.1.1. Comença el 1892 quan Santtiago Rusiñol fa la primera festa modernista al Ca Ferrat. Acaba l'any 1911 amb la mort de Joan Maragall.
1.6.1.1.1. Es divideix en:
1.7. Joan Maragall: fou un poeta i escriptor català, figura cabdal dins la poesia modernista del canvi de segle XIX al XX. La seva obra manuscrita es conserva a l'Arxiu Joan Maragall de Barcelona. Pertany al Modernisme Regeneracionista
1.7.1. Cant espiritual.pdf
1.8. Santiago Rusiñol:Santiago Rusiñol va ser un pintor, escriptor, col·leccionista, periodista i dramaturg català. Fou un artista polifacètic i un dels líders del modernisme a Catalunya. La seva producció pictòrica, amb un miler d'obres, i literària, amb un centenar de títols, a més d'un extens nombre d'articles, el situa com a referent decisiu de l'art, la literatura i les idees estètiques del seu temps. Partany al Modernisme Esteticista.
1.9. Noucentisme: és un moviment que defensa l'ordre (la natura és controlada per l'home), l'harmonia i la mesura (moviment classicista). Va des del 1906 fins el 1923.
1.9.1. Pilars: Imperialisme, Noucentisme, Arbitrarisme, Civilitat, Classicisme.
1.9.1.1. Etapes
1.9.1.1.1. 1906-0917
1.9.1.1.2. 1917-1923
1.10. Eugeni d'Ors: Eugeni d'Ors i Rovira fou un escriptor i filòsof català. Usà el pseudònim Xènius. Fou l'iniciador del moviment noucentista. Es va dedicar al periodisme i va col·laborar en els diaris i en les revistes més importants de l'època. A partir del 1906 va començar a publicar diàriament glosses a La Veu de Catalunya.
1.10.1. Elogi de la pluja.pdf
1.11. Avantguardes
1.11.1. El avantguardisme és un moviment que sorgeix a principis del segle XX a França durant els anys de la Primera Guerra Mundial (1914-1917). El seu origen està en la paraula francesa avant-garde, que és un terme d'origen militar i polític, que venia a reflectir l'esperit de lluita, de combat i de confrontació que el nou art del segle s'oposava enfront de l'anomenat art acadèmic. La característica principal de l'avantguardisme era la llibertat d'expressió. Des del principi, l'art avantguardista està en contra de l'antic, el naturalista o el que es relacionés amb l'art burgès, per això es diu que és un moviment antiartístic. No serà causalitat que totes les primeres manifestacions d'aquests avantguardismes estiguin plens d'actes i gestos d'impacte social, com a expressió d'un rebuig a la cultura burgesa.
1.11.1.1. ABP Les aventaguardes.pdf
1.12. Evolució de l'ideal cavallaresc
1.12.1. L'ideal cavalleresc va evolucionant. Per estudiar aquesta evolució podem basar-nos amb diverses obres que idealitzen l’ideal cavalleresc de la seva època. La primera obra és el Llibre de l’orde de cavalleria de Ramon Llull on el valor més important és l’honor, que suposa lleialtat, magnanimitat, seny, cortesia, justícia, valor, fe... La cavalleria en aquesta època és un element fonamental per a la societat, i per tant, és un estament. La següent obra ésTirant lo Blanc, una novel•la cavalleresca escrita per Joanot Martorell. En aquesta època, els ideals d’un cavaller segueixen sent els mateixos tot i que la cavalleria anirà perdent el seu paper com a estament. L’última novel•la és El Quixot. La obra és de Cervantes i és una novel•la humorística i té un to burlesc cap a l’ideal cavalleresc de l’edat mitjana. Aquest cavaller ja no serà fonamental per a la societat, ja no serà un estament i els seus valors s’hauran perdut.
1.12.1.1. ABP Ideal cavalleresc.pdf
1.13. Literatura de la Guerra Civil i la Postguerra
1.13.1. Després de la Guerre Civil d'Espanya, durant la dictadura de Franco, es va pretenir eleminar Catalunya com a nació i castellanitzar-la. Tanmateix, la societat va ser fidel a la seva cultura i llenguai d'amagat la van mantenir. Alguns escriptors catalans van haver de fer exili exterior (van marxar del país) i van seguir escrivint sobre les seves experiències viscudes durant la guerra i l'exili. Els escriptors que van fer l'exili interior (es van quedar al país) van treaballar de manera clandestina.
1.13.2. Comboy dels 927 (1940)
1.13.2.1. És el primer tren de deportats de tot Europs Occidental cargat amb famílies senceres amb destí a un camp d'extermini nazi. El viatge sencer va durar 18 dies.
1.13.2.1.1. Els espanyols i els catalans van haver de fugir cap a França a causa del Règim Franquista. el 1939 va esclatar la Segona Guerra Mundial i part de França va ser ocupada pels Alemanys (nazis). El 1940 va haver el Comboy dels 927.
1.14. Francesc Macià: La biografia de Francesc Macià coincideix amb la represa de la identitat política de Catalunya iniciada a finals del segle XIX i que culmina durant el primer terç del segle XX. La proclamació de la República catalana i la recuperació de la Generalitat són els punts principals de la seva vida política.
1.15. Mercè Rodoreda: és una gran novel·lista catalana del sXX, Edat Contamporània. Enfoca la seva vida en un dels seus personatges de cada novel·la i va ser educada en un món ple de flors i fantasies pel seu avi, és per això que aquests són dos dels elements que més ressalten en la seva obra.
1.15.1. No és considerada ni reconaguda com escriptora fins els seus últims anys de la seva vida. Segons ella, escriu perquè sinó no podria viure.
1.15.1.1. Va fer l'exili exterior a França
1.15.2. Textos rodoreda.pdf
1.15.3. Mercè Rodoreda.pdf
1.16. Pere Calders: escriptor català de llibres de contes. Els contes que Calders escriu són amb finals insòlids. És un escriptor que escriu realisme màgic, que fa servir un llenguatge clar i profund i usa l'ironia com estil. Va formar part del grup d'exiliats d'Amèrica (exili exterior).
1.17. Salvador Espriu: va ser un escriptor català que va fer l'exili interior i es va quedar a Catalunya amagat de Franco. En la seva obra desenvolupa el Mite de Sinera (Arenys fictici) que és la pàtria ideal. La seva poesia és complicada i els temes es centren en la mort, ja que forma part de la seva vida.
2. Text
2.1. El text és la unitat més gran de la llengua amb sentit complet que estudia la gramàtica.
2.2. Propietats
2.2.1. Presentació: bona caligrafia, marges i net.
2.2.2. Adequació: propietat textual per la que un text s’adapta a la situació comunicativa en què es produeix i es respon a la intenció de l’emissor. - Registre lingüístic: és l'ús que fem de la llengua atenent a la situació comunicativa. Formal (literari, cientifico-tècnic i estàndard) i informal (col•liquial/familiar, vulgar i argot) - Intenció comunicativa: objectiu que persegueix l’autor al elaborar un text (instructiu, argumentatiu, descriptiu,narratiu, predictiu, expositiu/explicatiu, converscional)
2.2.3. Coherència: un text és coherent quan les idees apareixen estan ordenades de forma lògica i fent que el text tingui sentit.
2.2.4. Cohesió: és la propietat del text més lligada a la gramàtica (lligams i coordinació) - Referències: pronoms, sinònims, perífrasis, elisió…) - Pauses i l'entonació: signes de puntuació Connectors
2.2.5. Correcció: normes ortogràfiques
3. Sintaxis
3.1. Subjecte: El subjecte d'una oració designa la persona o la cosa a la qual s'atribueix el predicat, és a dir, l'acció expressada pel verb.
3.1.1. Subjecte explícit: els subjecte apareix a l’oració.
3.1.2. Subjecte implícit: el subjecte no apareix a l’oració (subjecte el•líptic).
3.1.3. Oracions impersonals
3.1.3.1. No tenen subjecte lògic però tenen un subjecte gramatical. - Verbs meteorològics (es conjuguen en tercera persona) - Verb haver-hi (és impersonal i intransitiu)
3.1.3.2. No tenen subjecte gramatical però tenen un subjecte lògic. - Formes no personals del verb (infinitiu, gerundi i participi) - es = hom (genèric)
3.1.4. Els constituents de loració.pdf
3.2. Oracions simples: Només tenen una predicació
3.2.1. Subjecte + Predicat
3.2.1.1. Complaments del verb:Complament directe (CD), Complament indirecte (CI), Complament de règim verbal (CRV), Complament atribut (CAtr), Complament predicatiu (CPred), Complament Agent (CAg), Complament circumsatancial (CC)
3.2.1.1.1. Els complements del verb.pdf
3.2.1.1.2. Pronoms Febles Funcions.pdf
3.3. Oracions compostes: Dos o més predicacions
3.3.1. Coordinades: Les dues oracions són independents i es troben en un mateix nivell sintàctic. Es relacionen per mitjà de nexes coordinats.
3.3.1.1. Tipus segons els nexes
3.3.1.1.1. •Copulatives (expressen suma): i, ni... •Distributives (indiquen alternança): ara / ara, ni / ni, no / ni, tan aviat / tan aviat, no solament / sinó, o / o, aquí / allí, l’un / altre... •Disjuntives (expressen alternativa, tria obligada): o, o bé, o sinó... •Adversatives (expressen contrarietat, oposició): però, sinó, tanmateix, no obstant, això, alternament, nogensmenys encara que, amb tot, així i tot... •Il•latives (expressen conseqüència): doncs, per tant, així que, en conseqüència... •Explicatives (indiquen aclariment, explicació): és adir, això és, o sigui, és a saber...
3.3.2. Juxtaposades: No presenten nexe explícit i s’enllacen per mitjà de signes de puntuació. Presenten relacions de coordinació i subordinació.
3.3.3. Subordinades: Les dues oracions no es troben en la mateixa jerarquia sintàctica. Una oració domina, regeix, i l’altre depèn d’un element de la principal., és adir, es troba subordinada a la matriu. Es relacionen per mitjà de nexes subordinats.
3.3.3.1. Subsatantives: ocupen el lloc d’un substantiu (SN) i fan les mateixes funcions sintàctiques que aquest (subjecte, CD, Atr. CRV (SP+SN), CN, CAdj, CAdv). La subordinada d'infinitiu no té nexe introductor.
3.3.3.1.1. Oracions Subordinades Substantives i Adjectives.pdf
3.3.3.2. Adjectives / de relatiu: s’anomenen adjectives perquè poden ocupar el lloc d’un adjectiu, i de relatiu perquè estan introduïdes per un pronom relatiu. Poden ser explicatives o especificatives.
3.3.3.2.1. El pronom de relatiu sempre farà una funció sintàctica dins de l’oració. Tota la oració subordinada farà una funció respecte la primera oració.
3.3.3.3. Adverbials: equivalen a un sintagma adverbial (SAdv)
3.3.3.3.1. Pròpies: ocupen la posició d'un adverbi, i per tant faran la funció d'un adverbi (CCTemps, CCLloc, CCMode)
3.3.3.3.2. Impròpies: estableixen una relació de tipus lògic entre l'oració principal i l'oració subordinada. Poden ser: comparatives, causals, finals, consecutives, condicionals, concessives.
3.3.3.3.3. Subordinades Adverbials.pdf