Accentuació

1. Accent Diacrític

1.1. Bé(Okay)-Be(Animal)

1.2. Déu(Dios)-Deu(Numero)

1.3. És(Ser)-Es(Pronom)

1.4. Ma(Extremitat)-Ma(Det possesiu)

1.5. Més(+)-Mes(Año)

1.6. Món(Mundo)-Mon(Det possesiu)

1.7. Pèl(Parte cuerpo)-Pel(Contracción)

1.8. Què(Pregunta)-Que(Respuesta)

1.9. Sé(Saver)-Se(Pronombre)

1.10. Sí(Afirmación)-Si(Condicional

1.11. Són(Verv ser)-Son(Acte dormir)

1.12. Té(Verv tenir)-Te(vevida)

1.13. Ús(accion d´usar)-Us(Verve feble

1.14. Vós(Forma de tratamiento)-(Pronom feble)

2. Aguda

2.1. Una paraula és aguda quan la última sil·laba es tónica.

2.1.1. S´accentuen quan acabem en -a, -e, -i, -o, -u, -as, -es, -is, -os, -us, -en, -in.

2.1.1.1. Ex. exàmens, fenòmens, plàncton, portàveu, entristíssiu, cànon.

3. Plana

3.1. Una paraula és plana quan la penúltima sil·laba es tónica.

3.1.1. S´accentuen quan no aquabem en -a, -e, -i, -o, -u, -as, -es, -is, -os, -us, -en, -in.

3.1.1.1. Ex. romà, cantaré, rodolí, lliçó, ningú, callaràs, entès.

4. Esdrúixola

4.1. Una paraula es esdrúixola quan la antepenúltima sil·laba es tónica.

4.1.1. S´accentuen sempre.

4.1.1.1. Ex. menjaran, cantareu, remei, examen, corregueren, fenomen, Maria.