U1: Els estats i la divisió política del territori

Get Started. It's Free
or sign up with your email address
Rocket clouds
U1: Els estats i la divisió política del territori by Mind Map: U1: Els estats i la divisió política del territori

1. 1. Els estats en el món actual

1.1. Què és un estat

1.1.1. Unitat política que governa un territori i els seus habitants

1.1.2. Formats per un conjunt de ciutadans, amb uns drets reconeguts i unes obligacions

1.1.3. També tenen un conjunt de lleis que regulen la convivència i que tots els ciutadans estàn obligats a complir

1.1.3.1. Als països democràtics, la norma principal és la constitució, on es fixen els principis dels quals deriven altres lleis

1.1.4. A més, els esats creen diferents organismes per fer efectives les decisions que prenen

1.1.4.1. Una policia per mantenir l'ordre públic

1.1.4.2. Un excèrcit per defensar-se de les agressions exteriors

1.1.4.3. Un cos de diplomàtics que s'ocupen de les relacions amb altres estats

1.1.4.4. I uns funcionaris que executen les polítiques

1.1.5. Els estats poseeixen uns drets d'identitat

1.1.5.1. Himne

1.1.5.2. Llengua/es

1.1.5.3. Bandera

1.1.5.4. Capital/s

1.1.5.5. Una moneda

1.2. Les funcions de l'estat

1.2.1. Estableix relacions internacionals

1.2.2. Garanteix la seguretat nacional

1.2.3. Regula l'economia i les relacions laborals

1.2.4. Proporciona serveis

1.3. Els estats fràgils o fallits

1.3.1. Són aquells en què les estructures estatals no tenen la voluntat política i/o la capacitat de dur a terme les funcions bàsiques per reduir la pobresa, facilitar el desenvolupament i protegir la seguretat i els drets humans pels habitants

1.3.1.1. Tenen uns trets característics que comparteixen tot i que són molt diversos.

1.3.1.1.1. Precencia d'organitzacions para-policials o para-militars que usurpen l'ús de la violència a l'estat, i l'existència àmplia d'activitats il·lícites

1.3.1.1.2. Violació dels drets humans

1.3.1.1.3. Població desplaçada i fuga de cervells

1.3.1.1.4. Tutela internacional

1.3.1.1.5. Corrupció generalitzada

1.3.1.1.6. Mals resultats socioeconòmics

1.4. L'estat del benestar

1.4.1. Al llarg del segle XX les funcions de l'estat es van ampliar i avui els estats intervenen en l'economia i proporcionen serveis bàsics a la població

1.4.1.1. Per això amb els diners dels impostos l'estat:

1.4.1.1.1. Ofereix als ciutadans seveis públics

1.4.1.1.2. Atorga subvencions per atendre a la població necessitada

1.4.1.1.3. Estableix un sistema de pensions que permet viure dignament als qui per edat o salut ja no estan en condicions de treballar,

1.4.1.2. Actualment només els països desenvolupats tenen estat del benestar i és més ampli a Europa que en altres continents

2. 2. L'organització política dels estats

2.1. Els estats democràtics

2.1.1. Als estats democràtics o de dret el poder està repartit per evitar que una sola persona o un grup controli tot l'estat

2.1.1.1. El parlament té el poder legislatiu

2.1.1.2. El govern té el poder executiu

2.1.1.3. Els jutges excerceixen el poder judicial

2.1.2. Els ciutadans participen en el govern a través del sufragi o vot en les eleccions

2.1.3. En un estat de dret totes les persones estan obligades a respectar les lleis

2.2. Les dictadures

2.2.1. En les dictadures tots els poders de l'estat estan en mans d'una persona o d'un grup. La majoria dels ciutadans no participen en el govern

2.2.2. El govern no reconeix els drets humans

2.2.3. El govern utilitza la repressió per eliminar qualsevol oposició política

2.2.4. En molts països hi ha falses democràcies, és a dir, dictadures encobertes

2.3. Les monarquies i les repúbliques

2.3.1. Les monarquies són estats en els quals el cap de l'estat és un rei, que posseeix el càrrec per dret de naixement i el transmet als seus descendents

2.3.1.1. Les monarquies democràtiques poden ser:

2.3.1.1.1. Monarquia constitucional, si el monarca participa en les tasques del govern

2.3.1.1.2. Monarquia parlamentària, si el monarca és el cap de l'estat, però no exerceix cap acció de govern

2.3.2. Les repúbliques són estats en els quals el cap de l'estat és un president

2.3.2.1. Les repúbliques poden ser dos tipus:

2.3.2.1.1. República parlamentària, quan el cap de l'estat és triat pel parlament i no coincideix amb el cap del govern

2.3.2.1.2. República presidencialista, quan el cap de l'estat coincideix amb el cap del govern i és triat directament pels ciutadans.

2.4. Els estats segons la religió

2.4.1. Els estats laics

2.4.1.1. Presenten una separació total entre la religió i l'estat

2.4.2. Els estats confessionals

2.4.2.1. Hi ha una religió oficial que gaudeix d'amplis privilegis

2.4.3. Els estats teocràtics

2.4.3.1. Professen una religió oficial, els llibres sagrats de la qual esdevenen llei

3. 3. Els estats segons l'organització territorial

3.1. Els estats centrelitzats

3.1.1. En un estat centelitzat l'administració central governa tot el territori de l'estat.

3.1.2. Hi han institucions regionals i locals però no tenen autonomia de govern, sinó que depenen de les institucions estatals

3.2. Els estats descentralitzats

3.2.1. Les regions tenen institucions pròpies:

3.2.1.1. Un parlament

3.2.1.2. Un govern

3.2.1.3. Uns tribunals

3.2.2. Els ciutadans poden participar en eleccions estatals, regionals i locals, per elegir als membres dels respectius governs o parlaments

3.2.3. Les regions es disposen d'amplis poders als seus territoris. Les seves competències, és a dir, les matèries sobre les quals tenen poder, es defineixen en les constitucions. Les institucions regionals només poden dictar normes sobre aquestes matèries i aquestes nombres regeixen únicament el seu territori.

4. 4. Els grans àmbits geopolítics

4.1. La regulació de les relacions internacionals

4.1.1. Els estats es relacionen amb altres països. Normalment, aquestes relacions són pacífiques:

4.1.1.1. Estableixen contactes diplomàtics

4.1.1.2. Mantenen intercanvis econòmics

4.1.1.3. Es produeixen moviments de població

4.1.1.4. Estableixen relacions culturals

4.1.2. Per facilitar les relacions, els estats signen acords, pactes, i tractats. També s'ha creat el dret internacional, una sèrie de normes que tots els estats han de complir

4.2. Les organitzacions internacionals

4.2.1. Les organitzacions internacionals són associacions que els estats han creat voluntàriament per tractar qüestions d'interès comú, adoptar desicions i solucionar conflictes

4.2.1.1. Hi ha organitzacions internacionals d'abast mundial, i d'altres que agrupen països d'una zona determinada

4.2.1.1.1. El principal organisme internacional de mediació entre els estats és l'Organització de les Nacions Unides (ONU)

4.2.1.2. També hi ha organitzacions amb objectius variats, com l'ONU, i altres que només s'ocupen d'una matèria

4.2.1.2.1. L'OTAN és una organització militar constituïda per 28 estats en un sistema de defensa comuna

4.3. Els estats actuals entre la internacionalització i l'aprofundiment nacional

4.3.1. La majoria d'estats actualment estan condicionats, principalment per dos factors, un d'extern i l'altre intern:

4.3.1.1. Com a factor extern els estats han hagut de transferir algunes decisions cap a institucions supranacionals ja que això facilita l'entesa internacional

4.3.1.2. Com a factor intern cal entendre que a l'interior sovint creixen reivindicacions de minories o pobles que no se senten representats en la identitat nacional comuna

4.3.1.2.1. Segons com l'estat afronti aquests reptes es pot tendir a la cohesió i a la resolució del contenciós, o tot el contrari

4.3.2. Aquestes dues tensions cal emmarcar-les en l'escenari de la globalització econòmica, on els fluxos de mercaderies i de capitals no es veuen limitats per fronteres

4.3.2.1. També és evident que les grans empreses multinacionals han adquirit un poder tan gran que fa dubtar de l'eficàcia o la possiblitat real dels estats per gestionar amb plena sobirania els seus territoris

5. 5. L'ONU, l'organització dels estats del món

5.1. L'Organització de les Nacions Unides (ONU) es va fundar el 1945, després de la Segona Guerra Mundial, quan els estats es van adonar que era necessari crear una organització que resolgués els conflictes de manera pacífica. Actualment, 193 països, gairabé tots els estats del món, formen part d'aquesta organització

5.1.1. L'ONU té tres objectius principals

5.1.1.1. Defensar els drets humans

5.1.1.2. Mantenir la pau

5.1.1.3. Treballar en la cooperació internacional

5.1.2. L'ONU desenvolupa, a més, programes específics

5.1.3. L'ONU té alguns punts febles que en dificulten la tasca. Hi ha cinc estats que en poden vetar desicions, per la qual cosa queda sovint limitada pels seus interessos

5.1.4. L'Organització de les Nacions Unides disposa d'uns òrgans principals i alguns organismes especialitzats per poder desenvolupar els seus objectius:

5.1.4.1. Òrgans principals

5.1.4.1.1. Secretari general

5.1.4.1.2. Assamblea General

5.1.4.1.3. Consell de Seguretat

5.1.4.2. Organismes especialitzats

5.1.4.2.1. UNICEF

5.1.4.2.2. UNESCO

5.1.4.2.3. FAO

5.1.4.2.4. OMS

5.1.4.2.5. ACNUR

5.1.4.2.6. OIT

5.2. La intervenció de l'ONU en conflictes entre estats

5.2.1. Els membres de l'ONU estan obligats a resoldre de manera pacífica les desavinencies que tenen entre si i a posar les seves forces armades a la disposició del Consell de Seguretat de l'organització per restablir la pau on s'hagi infringit. No obstant això, aquest compromís s'ha trencat moltíssimes vegades

5.2.1.1. Quan no és possible trobar una solució pacífica a un conflicte i corren perill la vida i la llibertat dels pobles implicats, l'ONU pot aplicar-hi l'anomenat dret d'ingirència

5.2.1.1.1. El dret d'ingirència suposa la intervenció en un estat mitjançant la força i sense el seu consentiment per protegir la població civil de la violència repetida i indiscriminada a la qual es veu sotmesa o per ajudar-la en situacions d'emergència derivades del conflicte que viu, com genocidis, fam...

6. 6. La Unió Europea

6.1. La història de la UE

6.1.1. Desprès de la Segona Guerra Mundial (1939-1945), es va reprendre la idea de crear una organització per fomentar la cooperació entre els països europeus. Aquesta cooperació tenia dos objectius fonamentals:

6.1.1.1. Consolidar la pau

6.1.1.2. Competir units contra les grans superpotències

6.1.2. Els bons resultats els van animar a ampliar la cooperació. El 1957, van signar el tractat de Roma, a través del qual es van constituir la Comunitat Econòmica Europea (CEE) i la Comunitat Europea de l'Energia Atòmica (EURATOM). Així, els països de la CEE van dur a terme les accions següents:

6.1.2.1. Van desenvolupar polítiques econòmiques comunes

6.1.2.2. Van establir la llibertat de circulació de béns, serveis, treballadors i capitals: els productes d'un país podrien vendre's en altres països de la CEE sense haver de pagar recàrrecs especials

6.1.2.3. Es va desenvolupar el dret comunitari, lleis comunes de compliment obligatori em tpts els estats membres

6.2. Unió econòmica i coordinació política

6.2.1. Darrerament s'ha aprofundit en la integració econòmica i política:

6.2.1.1. El 2002 es va fer realitat la unió econòmica i monetària amb l'entrada en circulació de la moneda única, l'euro. Inicialment només van adoptar l'euro onze països. En 2012 ja n'eren disset

6.2.1.2. El tractat de Lisboa, que va entrar en vigor el 2009, va establir la Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea per a tots els ciutadans comunitaris

6.2.1.2.1. Dignitat

6.2.1.2.2. Llibertat

6.2.1.2.3. Igualtat

6.2.1.2.4. Ciutadania

6.2.1.2.5. Justícia

6.2.1.3. El 2010 es va establir l'anomenada Estrategia Europea 2020, que proposava diversos objectius:

6.2.1.3.1. Corregir els defectes del model de creimenet i generar un model econòmic sostenible socialment i ambientalment

6.2.1.3.2. Fomentar la qualitat educativa, la investigació i la innovació

6.2.1.3.3. Lluitar contra la pobresa, la segregació i els desequilibris en el repartiment de la riquesa

6.2.1.3.4. Enfortir l'euro a través d'homogeneïtzar les polítiques fiscals i pressupostàries, d'atorgar més pes a les decisions del Banc Central Europeu i d'harmonitzar més les normatives econòmiques

7. 7. Espanya, un estat de la Unió Europea

7.1. El sistema polític

7.1.1. La Constitució espanyola de 1978 defineix Espanya com un estat social i democràtic de dret.

7.1.1.1. És un estat social perquè l'estat intervé amb la voluntat d'aconseguir una societat més justa

7.1.1.1.1. Promou sistemes de salut i ensenyament públics i gratuïts

7.1.1.1.2. Garanteix les pensions

7.1.1.1.3. Ofereix subsidis i ajuts a discapacitats i aturats

7.1.1.2. És un estat democràtic perquè els ciutadans participen en el govern

7.1.1.3. És un estat de dret perquè les lleis obliguen tots els espanyols i les institucions, i perquè es reconeixen una sèrie de drets als ciutadans

7.2. Les principals institucions

7.2.1. Suprema autoritat de l'Estat: la Corona

7.2.1.1. Composició

7.2.1.1.1. El rei és el cap de l'Estat. Espanya és una monarquia parlamentària, perquè els actes del rei han d'estar valats pel Govern o pel Parlament

7.2.1.2. Funcions

7.2.1.2.1. Compleix funcions simbòliques, per exemple, representar el país en les relacions internacionals

7.2.2. Poder legislatiu: les Corts Generals

7.2.2.1. Composició

7.2.2.1.1. Congrés dels Diputats

7.2.2.1.2. Senat

7.2.2.2. Funcions

7.2.2.2.1. Elaboren lleis

7.2.2.2.2. Aproven els pressupostos

7.2.2.2.3. Controlen l'acció del Govern

7.2.2.2.4. Eligeixen el president del Govern

7.2.3. Poder executiu: el Govern

7.2.3.1. Composició

7.2.3.1.1. President

7.2.3.1.2. Vicepresidents

7.2.3.1.3. Ministres

7.2.3.2. Funcions

7.2.3.2.1. Dirigeix la política interior i exterior

7.2.3.2.2. Dirigeix l'administració civil i militar

7.2.3.2.3. Governa segons les lleis

7.2.4. Poder judicial: els tribunals i els jutjats

7.2.4.1. Composició

7.2.4.1.1. Jutges i magistrats

7.2.4.1.2. Tribunal Suprem

7.2.4.1.3. Tribunal Constitucional

7.2.4.2. Funcions

7.2.4.2.1. Fan complir les lleis